AMB ELS ANYS

 
Amb els anys,
un es guanya el dret d’enamorar-se del que és prohibit,
i desitjar un cos, dir-ho, i no esperar resposta.
De no creure en res més que en els fills i els amics fidels.
De llençar a mar les culpes, les pors i els dubtes.
Cremar per Sant Joan el temps infèrtil,
a la foguera de les noses.
I dir les coses pel seu nom a qui calgui i on calgui.
Amb els anys, somniar encara és obligatori.
Amb els anys, res és pecat, només és urgència.

 
Joan Isaac

Anuncis